No fa ni dos dies que vem aterrar a París i ja ens n'hem recorregut la meitat...i les ampolles als meus peus ho demostren!
De moment (i això va per llarg) la nostra principal dedicació és i serà la recerca d'un lloc "acceptable" per passar-hi els propers 10 mesos de la nostra vida, de manera que la "tour eiffel" haurà d'esperar (tot i que ja l'hem mig vist d'esquitllada). El tema està bastant "complicadillo" i pel que ens han dit (i que evidentment ja saviem) "carillo" "carillo", però el principal és persistir i no desesperar-se, o com a mínim aquesta és la teoria. Ara toca obrir compte al banc per poder tenir telèfon francès (ja en tenim un de clitxat el César i jo :P) i poder començar a trucar a sac a pisos i més pisos.
El millor de trobar un pis serà poder desfer les maletes d'una vegada per totes...perquè cada vegada que estiro uns pantalons del fons de la maleta penso en tot el que em costarà tornar-los a posar...però el millor de tot és que amb paciència tot es sol·lucinarà poquet a poquet i podrem dir que definitivament vivim a París!!
Quina sort viure a Paris. A mi també m'agradaria seri. Ja et vindrem a veure uns quants dies. Mua
ResponEliminai com molem tant, quan ens truquen diem que no! hahaha
ResponElimina