dilluns, 1 de novembre del 2010
I...DESPRÉS D'UN MES I MIG PER AQUÍ...MONTMARTRE!
Aprofitant una altra visiteta de l'Albert, decidim encaminar-nos cap a Montmartre, ell no hi ha esta mai i la seva companya de pis li ho ha recomanat amb escreix. Així que...cap allà que ens dirigim! La primera cita, el famós molinet vermell, el Moulin Rouge. Baixem del metro i mirem al mapa quina és la direcció correcta, ens indica un carrer anomenat Bd. de Clichy, així que inciem la nostra marxa. Caminem a través d'aquest curiós carrer, deixant enrere a cada pas, tot un regitzell de botigues sex shop, i cinemes X, que proporcionen al carrer una façana vem estrambòtica amb les seves mil i una llumetes de tots colors. Arribem al costat d'un grup de gent, alguns miren amunt, els altres consulten les seves guies, dues noies seuen dibuixant quelcom amb llapis vermellós...ja hi som!aixequem el cap per veure els rètols vermells del treatre, i més amunt el petit molí d'aspes vermelles. És curiós. Inevitable no enrecordar-se de la famosa pel·lícula que ha donat la volta al món, i de les seves cançonetes! Vist! Tot seguit decidim endinsar-nos als carrerons del barri de Montmartre...cal tenir unes bones cames per passejar's-hi, però val la pena, fins que arribem al peu d'una llarga escala que ens portarà fins a la basílica del Sacré Coeur. Agafem aire...i cap amunt! I l'esforç val molt la pena, a dalt ens espera una increíble vista d'aquesta ciutat que, a hores d'ara, ja puc fer una mica més meva
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)



Una gorra blanca i una de negra, tant una com l'altra no son mes que gorres però.......la diferencia esta en el “Glamour” del qui la porta..........
ResponEliminaEn les properes fotos podeu posar-hi, junt amb la gorra negra, una aixada al coll i un cistellet amb el pollastre. El títol podria ser: ESPAÑOLES EN LA VENDIMIA.
perdona però voldràs dir...CATALANS A LA VEREMA no?¿ no si ja ho diu la dita, qui no té feina...
ResponEliminaNo, jo estic pensant en L'Espanya profunda.
ResponEliminauaaa... així com quan vaig veure el molí vermell vaig pensar...: ridícul! les vistes realment eren espectaculars...
ResponEliminaa tots ens va venri al cap uns dibuixos de quan erem petits... d'una tal Tony la reportera... no sé si us sona?
http://www.youtube.com/watch?v=baC3_hqN3Yk