...el 29 de novembre de 2010, París s'aixeca com una postal de Nadal, ben enfarinat arreu...obro els ulls i sento com el fred s'escola entre els llençols...m'atanso a la finestra, que deixa entreveure les petites xemeneies, des d'un vidre ben entel·lat...amb la mà frego el vidre i m'hi atanso, quina imatge més bonica! que agradable que és estar-se mirant desde la finestra, dins de casa, ben calentona, aquest paissatge ple de teuladetes blanquinoses...
...el dia es presenta fred, blanc, és millor no estar-s'hi gaire al carrer...dins meu ja es comença a moure alguna cosa...queden poques hores, i els nervis van creixent de mica en mica...
...arriba el moment, sona el xiulet i no les tinc totes, però confio en el meu equip, confio en els meus colors...però el que passa durant els 90 minuts següents escapa a l'expectativa dels més optimistes...no hi ha paraules per descriure el que passa sobre la gespa del nostre estadi, la màgia que cobreix la ciutat de Barcelona...és per instants com aquests que em sento dia a dia més orgullosa del que sóc, del que sento, de tenir tatuats al cor els tres colors que fan camí amb mí, vagi on vagi...vermell, blau, groc...tan se val París o Barcelona, el meu cor sempre és al mateix lloc...i el 29 de novembre, París va canviar el seu tel blanc per tenyir-se de vermell...de blau...de groc...
...moltes gràcies Barça per fer-nos cada dia més feliços a tots els barcelonistes, i per fer-nos viure a flor de pell aquest sentiment tant màgic com inigualable...
...VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA!
Aquesta vegada sí que has estat inspirada, aquesta vegada sí que tot això surt del cor.
ResponEliminaEnhorabona!!!!!
cincomentarios.
ResponEliminaBona sortida, Cèsar.
ResponEliminaNo ho dubtis, encara que ja portem 2 anys i mig arrasa'n, algun dia sereu vosaltres els que riureu.
P.D.: No acabo d'acostumar-me de que siguis merengón.........sembles tan bona persona......