Passada ràpida al que m'han deixat els tres primers mesos d'aquest 2011...una barreja explossiva de sentiments, sentiments al·legres, sentiments tristos, sentiments estranys...això sí, em quedo amb el bon regust de boca que m'han deixat totes i cadascuna de les personetes s'han volgut apropar a París per veure'm, perquè d'amics n'hi ha pocs, però els meus...el meus es mereixen el món...ara toca mirar endevant, i deixar enrere les pors i els dubtes, que de vida només n'hi ha una...collons!!
A veure si ets capaç de deixar aquests dubtes i pors, perquè com molt bé tu dius, la vida nomes es viu una vegada.
ResponEliminaPer cert, si la cadira es de quatre potes, a la foto trobo a faltar-ne una.
ResponEliminade fet a la foto només hi surt en César...no se si ho has notat...es tracta d'un fotomuntatge amb fotos dels meus amics que m'han vingut a veure...
ResponEliminam'encanta el jordi, ja sigui a bcn o a paris sempre té un moment per comentar els blogs ! haha
ResponEliminai ja no s'hi mengen torrons al teu blog... però tampoc t'explaies massa eh ! haha
i sí, a disfrutar la vida que són quatre dies i la meitat els passem dormint ! ;)
quina sorpresa amfitriona!
ResponEliminamolt bones les sopetes encara que el risotto segueix pendent ;)
cuida't*